L'armari de les galetes: I PER FI, CAMPIONS!!!!!

Hola, bon dia seguidors. Escrivim aquesta entrada per a informarvos de que com anavem imformant en anteriors entrades el Benissa Futbol Sala categoría Infantil Masculí (quintes 98 i 99) es va classificar per a la lliga Provincial d'Alacant, al eixir en primer lloc de la primera volta, encara que al final vam pedre el segon partit ,al contrari que el primer contra Xalò i vam quedar segons per molts pocs punts, u o dos.

El cas es que el primer de cada volta és classifica per a les Provincials i vam arrribar a guanyar a molts equips, com el Santa Pola i altres més. Després de dos partits estavem en la final i com no front a... ¿Xaló?, XALÓ!!!! una altra vegada la mateixa història. La final es disputà en Calp i vam quedar... 3-3 després de que els de Xaló ens remuntaren dos gols a falta de 6 minuts. Als penals ningún porter va parar cap, doncs és molt difícil a pesar de que cada equip tenia un bon porter, segurament els millors de la lliga: Pau el alt (Benissa) i Pau el baixet (Xaló).El cas és que al cinqué penal després d'haver d'afegir penals per tants gols consecutius vam fallar i perguerem 3-3, 8-7 als penals.

Igualment per ser els segons de provincials pasavem i jugariem contra els primers de Valéncia, Ontinyent al contrari que Xaló que jugava contra els segons. Era una classificatoria i en Benissa guanyarem 6-4 i en Ontinyent, després de no marcar cap gol en la primera part i marcar els dos gols als últims minuts quedarem 2-2, però sumant és 8-6 cap a la final contra.................Xaló la mateixa història també en Calp...

Al primer temps, gol del capità Pablo guanyavem 1-0, assisténcia de Jonay, que volia o gol o assisténcia ja que estava cabrejat per que dia que no marcava quasi que no havia marcat a provincials, etc... i estava "autocabrejat" amb ell mateixa. Al segón temps cometerem un penalti, groga per a Alex. I... gol de Xaló. Després amb moltes ganes de guanyar isquerem i poc a poc arribarem a que Jonay... MARCARA havia complit el que volia, marcar en provincials o autonómiques i damunt en la final, gracies a ell estavem aventatjats, era una peça clau com haviem vist fins ara, que junt amb el capità Pablo, la forma de pujar baló i defendre de Alex i altres jugadors també importats com Kevin, Marc, Agustís "Agus". A falta de cinc minuts Xaló va traure a Pau, "el menut" per a ficar a un porter jugador, jugador amb peto, una estratégia arriscada, doncs volien guanyar a tota costa. El porter ajudava al joc bastant pujants però Pablo va estavellar un tir al travesser, i dos a mig metre del pal, que encara que no entraven era bó per a pedre temps. Algú va preguntar al nostre entrenador, Àngel, quant de temps faltava i va dir que trenta segons. La grada no feia més que dir "Arbitre pita ja, pita ja, pita ja..." i és sentí PIP, PIP, PIIIIIP.

Tots botaren al camp i ho celebrarem com un gran equip. Ens donarem la medalla i la copa i ens ficarmem de festa tots al vestuari i tot cridant com a bojos peró per una bona raó.

PER FÍ, PER FÍ HO HAVIEM ACONSEGUIT SÓM UN GRAN EQUIP I EN CONJUNT HEM SIGUT COMPETITIUS I HEM ACONSEGUIT LA VICTÒRIA!!!!!

Adéu de Maria i Roberto i felicitats a tots els que van viure aquests moments de tensió.

Per a acabar unes quantes fotos: